Tot i així, abans de ficar-se al llit, Jesús volgué tornar a canviar l"oli. Sortí a fora, s"arraconà cap a uns matolls i procedí. Aquell era un dels moments més feliços del dia. Alçà el cap i mirà les estrelles. N"hi havia milers, milions, era un espectacle increïble; i això que tot just feia un parell d"horetes que la nit havia fet ressò de la seva presència. Contemplava aquella catifa lluent que l"envoltava per tots costats i cercava, enmig de la immensitat d"aquell mar de puntets, algun estel que no fes pampallugues. Estava segur que en trobaria algun. Cada nit, mentre buidava tot el pes de la seva consciència, es dedicava a buscar-ne, fins que.. vet aquí! Aquells breus segons d"alliberament que transcorrien eren immesurables. Es deslliurava de tots els pensaments, els quals fluïen del seu interior cap al rierol de baix, per anar a parar a la riera i d"allí al riu, que conduiria tot aquell cabal de preocupacions cap al mar, on es fondria amb la salinitat de les aigües.           

Després d"espolsar les reminiscències del seu interior, donà un cop d"ull cap amunt. Certament plouria aquell nit; tot i que no es veia ni un sol núvol enlloc, ans al contrari, tant era així que fins i tot es podia resseguir fàcilment la petjada de la Via Làctia. Però la foscor era, de vegades, molt més clara que la mateixa claror del dia. La vermellor del quart de lluna creixent no mentia: el vent de ponent que havia estat bufant tota la tarda confessava l"entrada ploranera del llevant des de l"instant que havia deixat de xiular.

–Ja ens podem abrigar aquest vespre. Cardarà una rispa...– va professar Jesús mentre es cordava el rac de les calces.

Tot seguit, entrà cap a dins. Ariel estava a la vora del foc. Acabava de cartejar la baralla per fer una partida.

–Què hi dius, en fem una?– va preguntar.

–Poc que en tinc pas ganes. Em sembla que me"n vaig a jaure– va respondre-li Jesús, a qui els ulls ja li començaven a pesar.

–Carai noi! Si que estàs fumut– va exclamar Ariel.

–Em sap greu. No és pas això, és que s"acosta mal temps i vull adormir-me abans que troni– va recalcar-li, dirigint-li una mirada submisa per demanar-li perdó. Ariel ho comprengué i no insistí més. Feia molt de temps que estaven junts. S"estimaven.

Tots dos ho sabien. Sinó, no haurien rebutjat tot el que les respectives famílies i la societat on havien crescut els negaven pel fet que s"estimaven com a qualsevol parella, potser més i tot; l"única diferència era que el seu amor no el consideraven políticament ni socialment correcte. Tot i això, era molt més sincer que aquell que pot haver-hi entre una parella, tal i com s"està acostumat a concebre-la, perquè s"estimaven amb tota la força del seu ésser.

Ariel bé prou que ho sabia que els trons li feien por. Li recordaven el pare. Omnipotent tot ell. El pare mai no havia arribat a entendre l"obstinació de Jesús per les coses petites i simples. Jesús no volia pas ser famós, tal com tothom es pensava, només volia viure tranquil, en pau, en un lloc allunyat de l"estrès de les aglutinacions humanes. De la mateixa manera, Jesús no pogué mai arribar a comprendre el pare, no el seu pare adoptiu, sinó el pare de debò, que mai no havia tingut prou coratge per fer front a les seves angoixes, ans al contrari, s"havia limitat a esvair les frustracions del seu esperit fent germinar una llavor: el fruit de totes les seves mancances i, d"aquesta manera, de tots els desitjos que sempre havia anhelat.

Però qui ho havia de dir que Jesús renunciaria a tanta glòria! Ell només volia compartir la seva miserable existència amb l"amor, el que compartia amb Ariel, l"únic ésser amb qui podia compartir el pa de cada dia sense prejudicis. No es penedia de res, ni tan sols d"haver estat la font d"inspiració de tant sofriment. Tanta sang vessada en nom seu. Ell no se sentia pas culpable de la mala interpretació de les seves paraules. Ara bé, el pare no va poder perdonar mai res a ningú, tot i la ignorància que regnava areu. Les coses continuaren com sempre, tan bé o tan malament com fins aleshores. Res no semblava que es pogués fer per canviar aquella situació. El pare estava massa enfeinat alimentant la seva vanitat ridícula i intolerable.

Des del jaç estant, sentia els espetecs de les soques de figuera. La fusta s"anava consumint lentament damunt les brases. Malgrat que no podia veure on era Ariel, s"ho imaginava. Davant la llar, fitant el foc, amb la mirada perduda, volant ves a saber on, mentre escurava el cul de l"ampolla de moscatell. Ariel en tenia l"hàbit des de feia ja molt de temps. No va poder superar mai el trauma de la seva infantesa; si és que n"havia tingut mai d"infantesa. Encara no se"n feia creus quan li explicava tot el que Gabriel l"hi havia fet. Sempre hi havia hagut una certa competència. Ara bé, Gabriel no tenia cap dret a deixar una empremta tan profunda en el dors d"Ariel. L"enveja i la gelosia de Gabriel, provocades per l"afecte de la meuca del poble vers Ariel, una tal Maria, la qual Jesús mai havia tingut l"oportunitat de conèixer fins llavors, ja que el pare li havia prohibit, foren les instigadores per cometre aquella barbaritat. Ariel s"estigué molts dies recuperant-se. Trigà molt de temps a tornar a caminar com abans. El record inesborrable i punyent d"aquell esdeveniment, el qual patí en les pròpies entranyes, l"esclavitzà per sempre més. Ja no pogué fruir venèriament.

A Jesús tan li feia, l"estimava com mai ningú no ha pogut estimar. Un nivell de consciència que anava més enllà de tot sistema establert. Una unitat. Res, absolutament res no podia destruir, ni tan sols mitigar, aquells sentiments. L"entorn s"impregnava d"una calma i una serenitat extraordinàries. Ni tan sols el sensible i l"intel·ligible ho podien copsar. Ariel també ho coneixia, això. Un cop s"acabà el pòsit d"aquell beuratge tan dolç, s"encaminà a gaudir d"una altra dolçor: la que brollava sense condicions d"aquell ésser que tant admirava.

–Que dorms?– va preguntar Ariel.

–No, encara no he agafat el son. Estava rumiant, divagant, tafanejant en el meu inconscient. Saps què? Demà aniré a veure si trobo na Silenció. Tinc ganes d"estar-hi una estona, de xerrar-hi, de... no ho sé, trobo que em fa falta. No creus?

–Si tu ho dius. Ja saps què en penso jo. Sembla que no t"escolti mai. Com que en prou feines diu res! Només fa que sí o que no. Fixa"t que jo mai no he sentit que digués ni piu– va dir Ariel remugant.

–Això és perquè sempre vols una resposta– va dir Jesús mentre obria els ulls– A més, saps que és el millor lloc que hi ha per aquí. No hi ha cap perill de res!– va recalcar-li Jesús perquè es tranquil·litzés.

–D"acord. Tens raó. És que com que jo... Em fa ràbia, saps?– va respondre Ariel.

Tant de bo Jesús se"n pogués abstenir. No per res, només perquè Ariel no ho podia experimentar. Era tot un ritual. Conèixer la pròpia essència, cada sensació, cada racó... No hi podia fer res per evitar-ho. El pare li havia transmès aquell desig. Però tampoc calia abstenir-se"n, perquè havia après a estimar sense pretensions. El fet que Ariel no conegués aquesta realitat no canviava les coses. Jesús sempre estava al seu costat, tot i que sabia que mai no li podria oferir aquell regal, el flux de la pròpia existència, tal com feina amb na Maria, la de can Silenció. Jesús mai no podria fer l"amor amb Ariel.

加泰兰语同法语，意大利语和西班牙语一样，来源于拉丁语，属于拉丁语系中的一个分支语言。加泰兰语是下列这些国家和地区的母语：加泰罗尼亚，瓦伦西亚的一部分地区，地中海的巴莱尔群岛，阿拉贡东部地区，备加泰罗尼亚地区（即法国南部），法国的撒丁岛，安道尔公国。在安道尔公国，加泰兰语是唯一的官方语言。大约有一千一百万人口使用加泰兰语。按照语言使用人数来排列的话，加泰兰语是欧洲第七大语言。比丹麦语，芬兰语使用的人数要多很多。同葡萄牙语，希腊语和瑞典语的使用的人数差不多。

加泰兰语比较相近法语和意大利语，远离西班牙语。用加泰兰语创作的文学作品可以追溯到十三世纪。哲学家兼文学家拉蒙·雨尔年）是第一位用加泰兰语进行写作的文人。他是一位非常神秘的人物，他为加泰兰语成为一种完美幽雅的语言做出了不朽的贡献。为了纪念他，加泰罗尼亚在二十世纪八年民主改革成功之后，在巴塞罗那成为了一所以他名字命名的国立大学：拉蒙·雨尔大学。

年至1932年其间，由语言学家兼语文学家庞培耳·法布拉（Pompeu Fabra组织编著了第一本大型的加泰兰语辞典，系统地建立起加泰兰语的拼写规则和语法规。完成了一个完整的语言所必须具备的各项条件。为了纪念这位语言学家的卓越贡献，在二十世纪九十年代，加泰罗尼亚成立以他的名字命名的庞培耳·法布拉公立大学。

今天，由加泰罗尼亚研究学院（Institut d"Estudis Catalans）负责一切有关加泰兰语语言和文字使用规范的工作；拉蒙·雨尔学院（Institut Ramon Llull）负责在全世界范围内转播加泰兰语的工作。

加泰兰语已经在全世界众多的大学内成为一门语言学科，比如欧洲大部分大学，美国，澳大利亚，阿根廷等国的大学均有加泰兰语教学。

    说加泰兰语的人大多数集中在地中海一带, 这里也是经济最发达的区域之一，其中最大的城市,最有代表性的就是巴塞罗那。在世界上很著名的名人，比如建筑家高迪(Gaudi 1852-1926), 画家达利 (Dali 1904-1989), 画家米罗 (Miro1893--1983), 他们都是加泰罗尼亚人。

1. 将洋葱切成小块，西红柿切成小块。将鸡切成块。
2. 在煎锅中将橄榄油加热，逐一放入洋葱。15分钟以后把西红柿放进去。小火20分钟（只要一直搅动，要不然蔬菜混合物就焦了）。
3. 蔬菜混合物变得粘稠的时候放入鸡，搅拌一下。
4. 放入红葡萄酒（适量）和鸡汤还有虾。煮40分种。
5. 还差5分钟好的时候，把秘制调味料放进去。  

1. 将洋葱和土豆切片，红甜椒和西红柿切成小块。
2. 在煎锅中将橄榄油加热，逐一放入洋葱，红甜椒，西红柿，土豆，煎至软烂。
3. 在煎软的蔬菜中放入白葡萄酒和鱼汤，煮十分钟。
4. 在鲶鱼身上改刀，插入柠檬片，盛在器皿中。同时放入炖好的蔬菜汤汁，盐，胡椒粉，辣椒，秘制调味料。
5. 入烤箱里高火加热5分钟（可酌情增加时间），即熟。